Un pas darrere l’altre enmig de la foscor
silenciosa i nocturna.
Dorms.
Dormiu tots, o quasi tots.
Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn,
alguns veurem les primeres llums,
sentirem el primer calfred
quan ens acarone el primer bufit
d’aire tardorenc,
sentirem la veu del vent
que canta himnes nocturns
i secrets,
i la pluja que dansa al vent,
i la dansa de les primeres fulles
emprenent el vol cap a la rerevera,
plomes arbòries que s’allunyen de l’estiu,
obrint pas a la nova edat de l’any.
Temps de lectura: 0 minuts
