En Tel-Aviv hi ha moltes coses semblants a les de València i també hi ha contrasts i diferències que descobreixes simplement passejat i donen sorpreses. Per començar, la platja mediterrània és semblant a la Malvarrosa però orientada a Ponent, just al revés, i la ciutat cau sobre el passeig marítim amb un munt de construccions a frec de l’arena que mantenen un aspecte deliciós i nost[algic de la dècada dels setanta, mesclades amb els edificis moderns i novells. Es banyen en aigua càlida fins a desembre, i si arriba pol (quitrà) a la platja , tenen un netejador per llevar-te les taques negres de la planta de les sabates. Per sort a finals dels anys 1970 els petroliers van deixar de llançar els residus a la mar i les taques negres van desaparéixer, però en la platja Gordon encara està l’artefacte a punt, per si un cas torna la contaminació sistemàtica.
Tenen la cerveseta del dissabte abans de dinar, que la fan en divendres, abans del Sàbat. Al mercat trobes molts peixos frescs familiars, la llisa i l’orada i el llobarro, i entrepà de figatell, i unes magranes tan grans com melonets de color granat intens i moltíssimes herbes de les quals desconec l’utilitat. Últimament la moda culinària gira al voltant de l’humus, en aquest dia n’he triat un amb faves que em recordava l’arròs del mateix nom que feia la iaia, que es queda com un puré molt espés, boníssim.
Publicat prèviament en Juan Bisquert blog
Temps de lectura: 1 minuts
