fbpx
La revista més vital

Pedra preciosa

Obro lentament els ulls i m’observo. Deixo que els dits de les mans també es despertin de la letargia i acaronin cada mil·límetre de mi. Torno a somriure, i aquesta vegada ho faig àgilment. Ja no soc de fang: tova, dòcil, mal·leable. Quantes figures vas poder fer amb mi? No t’hi esforcis: sé que no les pots ni arribar a comptar. En prestatges, en vitrines, en calaixos, a dins de qualsevol armari. I les que anaven directes a la brossa. Però llavors, encara desconec com, em vaig tornar, per aquest ordre, de fusta, d’acer i de ferro. Fins que, finalment, em vaig quedar en diamant. I ara em sento forta, valenta, indestructible i brillo. Com les gotes que el sol destaca després de la pluja. Com els ulls d’un infant. Com les cireres i les roses acabades de collir. He deixat de ser terrosa per sempre més i soc una pedra preciosa. Les teves mans, en tinc la plena certesa, no em tocaran mai més, perquè només estan bé enmig de la brutícia. I jo, ho repeteixo, em sento forta, valenta, indestructible i brillo. Sobretot brillo.

Temps de lectura: 1 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close