Si en el laberint d’aigua de mil camins
algun dia ens creuem atrafegadament,
no pensis pas que no vull quedar-me.
Només que fujo d’enlloc per no anar enlloc.
Creua’m i fem de l’instant permanència.
Toca’m i fem del contacte companyia.
Besa’m i que la solitud pugui sentir la dolçor als llavis.
Mira’m en la llum verda i transparent del sol a l’aigua
i explica’m allò que només explica un xiuxiueig.
Temps de lectura: 0 minuts
Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.
