Pelegrí, llençat ja a l´aventura,
per què tems el pas de noves fronteres?
Tremola el cos, fremeix l’ànima tota
cada vegada que en marxa s’inspira
pel risc d’enlairar-se fora dels límits,
com els vaixells en mar oberta.
Fes-te avant i encontraràs veritat.
Amarra-la!,
per no perdre els joiells d’ornament pur.
Cada ver empelt duu camins novells,
mamprén-los!,
que l’aigua estantissa, que cria rèptils,
no empastife amb tarquim la teua ment.
Qui penses, cert, que t’acompanyarà?
Potser la creu, sempre un anhel batent,
l’alé del món i mira que Déu sant.
I els estimats, no defallint amor.
Pelegrí, ardit i poruc,
deixa’t engrunsar a la nòria
i, els ulls closos, trobaràs pau
en transitar la infinitud.
Temps de lectura: 0 minuts
