La revista més vital

Pelegrí

Pelegrí, llença’t ja a l´aventura,

per què tems el pas de noves fronteres?

Tremola el cos, fremeix l’ànima tota

cada vegada que en marxa s’inspira

pel risc d’enlairar-se fora dels límits,

com els vaixells en mar oberta.

Fes-te avant i encontraràs veritat.

Amarra-la!,

per no perdre els joiells d’ornament pur.

Cada ver empelt duu camins novells,

mamprén-los!,

que l’aigua estantissa, que cria rèptils,

no empastife amb tarquim la teua ment.

Qui penses, cert, que t’acompanyarà?

Potser la creu, sempre un anhel batent,

l’alé del món i mira que Déu sant.

I els estimats, no defallint amor.

Pelegrí, ardit i poruc,

deixa’t engrunsar a la nòria

i, els ulls closos, trobaràs pau

en transitar la infinitud.

Temps de lectura: 0 minuts

0

Deixa una resposta