Pensar és un fet real, encara que una majoria no hi creguen. El fet de pensar recolza sobre una fe i una ètica radicals. L’exercici de pensar demana molta imaginació, a més d’un ús vigorós de la raó i diàleg interior i exterior. Per tant, el fet de pensar és una activitat social de primer ordre, no una entelèquia solipsista. El mot “duma” en rus vol dir tant “pensada” com “assemblea”. El pensament és per natura dialèctic, per això requereix dels ajuts de l’argumentació i la discussió. El pensament, a diferència del que molts creuen, també és poètic: deriva d’una inspiració o visió viscudes com a intuïció, encara que s’expressa sovint en termes de lògica formal.
Un altre aspecte remarcable del pensament és el seu enllaç amb el passat –sempre reelaborant-se a partir d’idees manllevades, i alhora tall, innovació, discontinuïtat, d’ací que sempre siga temut pels poders establerts. Mai, però, no és tancament, sinó infinita obertura. El pensament, lluny de ser una línia recta sobre el sentit comú, és més prompte paradoxa sobre zig-zags tortuosos.Tot i que acció especial, trobem el pensament en la cúspide com a la base de la gran majoria d’activitats ordinàries: treballar, jugar, parlar… Pensar és previ i posterior a totes les accions, encara que no totes les persones en fem la mateixa intensitat i qualitat d’ús. Ni les societats, ni aquestes en diferents períodes històrics.
Temps de lectura: 1 minuts
Parlar, escriure per a pensar… Eixe joc té opositors. Per exemple :
Qui ho considera una trampa per la convicció intuïtiva que la paraula és un agent d’acaçament i el pensament la conseqüència d’una confessió forçada.
Qui, amb els sentits del cos, ho ha comprovat lent i car, i no tolera renunciar a la eficàcia o la sostenibilitat per més que pensar a la moda no siga més que una simple afició.
Qui sempre ha trobat més íntim i més líric acompanyar territorialment pel seu cap plànols de connexions i vasos comunicants en 3D, és a dir, polsos i imatges en lloc d’audios.
En esta època alguns parlen de les neurones del cor i de les neurones de l’intestí com si foren oportunitats noves de fer filosofia. Altres podrien recórrer al concepte de wifi quan la xarxa social neuronal perd capacitat de xifrat amb el cable . Doncs, sí, són perspectives interessants que fan treballar molt el verb i obrin diàlegs apassionats, però no res comparat en bellesa a l’emmudiment de les figures geomètriques que es creen i desfan al cap per a prendre decisions. Tal vegada mirar cap a dins siga això: pensar sense paraules, deixar-se portar pel moviment interior.
http://www.madrimasd.org/notiweb/noticias/cerebro-crea-estructuras-geometricas-tomar-una-decision?origen=notiweb