Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819), Albert Toldrà i Vilardell (Publicacions de la Universitat de València, 2017)

“Sol·licitació: Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sol·licitar un penitent a cometre actes deshonests. Delicte punit amb breus penes, el penitent té l’obligació de denunciar-lo. Enciclopèdia Catalana” (lema)

“Les dones a l’Antic Règim, i més encara les de classe baixa, estan en una tremenda situació de vulnerabilitat respecte a aquests abusos. Tenen por, al capdavall, no sols del sol·licitador, també del pare o marit, de l’escàndol, de la violència, de la societat, del pecat, de la Inquisició. Difícilment podran dur a terme una denúncia contra un sacerdot sense patir algun tipus de revenja. De vegades, però la dona accepta de grat els requeriments del religiós, potser una vivència més reconfortant que la que té amb el seu marit o altres homes, durs i violents.” (p. 185)

Aquest assaig, fruit d’un estudi acadèmic, està reescrit de forma que es pot llegir com una narració per l’abundància d’exemples i cites textuals extretes dels expedients de la Inquisició de València sobre sol·licitacions (aproximacions, contactes, fornicacions, fetitxismes i sacrilegis, violències i sadomasoquismes). Aporta, amb les nombroses i ben seleccionades cites textuals, una visió directa, de vegades, brutal, del control i la repressió que promovia l’església de la contrareforma i també del que representava la confessió. Multitud de pobles de moatros: Alcoi, Xàbia, Dénia, València, Vila-real, Almassora, Eslida, Vallada, Montant, Cocentaina… apareixen com a localitats on fadrines, casades, vídues i monges, denuncien sacerdots i frares.

La segona part està dedicada a l’inici del procés (les denúncies i/o declaracions espontànies dels denunciats), les diligències informatives, delictes associats, el procés jurídic i la sentència i la pena. I una tercera part analitza la dona sol·licitada, per regla general pobra i analfabeta, la reacció a la sol·licitació, la denúncia, els informes sobre les dones (sovint menystingudes) i el sol·licitador (habitualment protegit).

El llibre és tan interessant, curiós i fins i tot morbós, i les declaracions són tan explícites, que si el director Mario Salieri no haguera filmat el clàssic llargmetratge eròtic italià El confessionari l’any 1998, en aquest llibre tindria material per fer un guió de primera.

Imatge de l’article: Martin van Meytens, ca. 1731, Museu Belvedere, Viena.

Temps de lectura: 2 minuts