La revista més vital

Perduts en la traducció? 8 títols en català que s’allunyen de l’original

Els llibres tenen la capacitat de fer-nos viatjar pel món asseguts còmodament en el nostre racó de lectura favorit o mentre viatgem camí del treball en el transport públic. I ells, els llibres, també viatgen i perquè els lectors d’altres parts del món es puguen beneficiar de les lletres escrites en altre llengües els traductors tenen l’última paraula. I ara és quan tenim un problema.

Les traduccions dels títols solen ser de molt diverses maneres:

  • Les traduccions literals o totalment fidels a l’original: El ball, per a Le Bal, de Irène Némirovsky.
  • Les traduccions aproximades: El soroll i la fúria, per a The sound and the fury, de William Faulkner.
  • Les traduccions lliures (que tenen poc a veure amb el que podem trobar en la llengua d’origen i que és el tema a tractar en aquest article.

De vegades, els canvis poden millorar el primer contacte amb el llibre, però d’altres correm el risc d’espatllar-lo totalment.

Cal ser conscients que un bon lector té les seves pròpies estratègies per trobar les millors lectures, encara que és molt més freqüent que ens deixem dur per d’altres condicionants externs com la qualitat de l’edició, el nombre de pàgines (com més, millor!), la marca editorial, la imatge de portada i, per què no?, el títol.

El títol forma part de la història i pertany a l’autor; per tant, hauria de ser intocable. Però, quan l’obra fa el salt a un altre país, moltes vegades sembla que es trenque la cadena i ni tan sols el mateix autor és capaç de reconèixer el seu llibre. Aquest fet ocorre amb obres de tot tipus, des de llibres romàntics, juvenils, novel·les policíaques i, fins i tot, d’autoajuda. I els motius poden ser d’allò més variats. Tal vegada els editors siguen de l’opinió que les vendes es disparen o que el nou títol encaixa millor amb les peculiaritats socioculturals del lloc.

Així, vist de prop, la traducció dels títols no sembla un tema tan greu, però el lector té tot el dret del món a sentir-se traït perquè han jugat amb les nostres expectatives lectores. També es posen a prova la nostra voluntat de perfeccionar i/o estudiar llengües per encarar la lectura de l’obra en versió original. El cas és que si han sigut capaços de “manipular” una part tan important com el títol, podem confiar que siguen fidels al contingut?

Alguns casos de traduccions de títols no exactes és la que presentem tot seguit:

Irene

 1. Irène, de Pierre Lemaitre, conta la història d’una dona embarassada i casada amb un comandant que la policia considera el principal sospitós d’una sèrie de crims que semblen homenatjar les millors novel·les negres de tots els temps. La intenció primera d’aquest autor francés fou posar el títol de: Travail soigné, que en la nostra llengua equival a “treball net” o “treball fet amb cura”. Això sí, la versió en català fa pensar que Irène, i no tant el seu marit, té molt a veure amb els aconteixements i el desenllaç.

Captura-de-pantalla-2016-05-06-a-les-12.52.09

2. La metamorfosis, de Franz Kafka o el relat del comerciant de teles que es desperta convertit en un repulsiu insecte que la seva família no tolera, en l’original alemany és: Die Verwandlung, en català “la transformació”. La proposta de l’escriptor argentí Jorge Luis Borges de respectar la traducció literal del títol en la traducció al castellà no prosperà.

3. París era un festa, d’Ernest Hemingway, narra els conflictes entre dos joves i una noia  norteamericans, però que viuen a París i que viatgen junts fins a Pamplona en less fiestas de San Fermín. El llibre es publicà en 1926 amb el títol; The Sun Also Rises o “el sol també s’aixeca” i poc té a veure amb la traducció catalana on no es diu res de cap sol. A més a més, sembla que no hi ha res a celebrar atesa la violència, la tensió i la desesperança de la relació entre els joves.

4. Más Plató i menys Prozac: filosofia de la vida quotidiana, de Lou Marinoff, fou un èxit de vendes i tal vegada l’obra precursora de la recerca de la felicitat i de nou horitzos en els conflictes quotidians a través dels textos filosòfics, i no tant en les guies o manuals d’autoajuda. El títol original diu exactament: Plato, no Prozac que, al seu torn, resulta: Plató, no Prozac. És a dir, l’autora pretenia eliminar per complet el segon terme i no rebaixar-ne l’ús. El que sí que queda clar que aquest llibre, estructurat en quatre parts i escrit per un professor del departament de Filosofia del City College de Nova York, aconseguí vendre milers d’exemplar arreu del món.

9788497871716

5. Harry Potter i el misteri del Príncep, de J. K. Rowling, s’allunya totalment del títol original: Harry Potter and the Half-Blood Prince, que seria més exacte traduir com: Harry Potter i el Príncep mestís. En tots dos casos trobem un príncep, sí, però en el títol en català sabem d’avançada que hi ha un misteri al darrere, quan sembla que la intenció de l’autora era destacar la seva condició de mestís. Posats a triar, no arribem a entendre el canvi en un moment on es vol potenciar el realisme i alliberar tabús i tonalitats rosades en la literatura infantil i juvenil.

1540-6

6. Si no em desperto, de Lauren Oliver, també gaudí d’una gran èxit de vendes i encara ara continuen reeditant-lo, malgrat la dissociació amb el títol original: Before I fall, és a dir, Abans que no caigui. La jove Samantha Kingston es veu obligad a despertar-se fins a set vegades el mateix dia de la seva mort a causa d’un fatídic accident. No és el mateix contar una història mentre estem adormits i tal vegada no tornem a despertar-nos mai més, que contar un fet instants abans de morir.

7. La llibrería de les noves oportunitats, d’Anjali Banarjee és un llibre que té, en la versió original, un títol que, a sens dubte, sembla del tot infortunat: Tot i assetjant a Jasmine. La trama gira al voltant d’una dona emprenedora, de nom Jasmine, que es veu obligada a deixar de costat una vida estressada i competitiva per a posar-se al davant d’una llibreria que regenta la seva tia quan aquesta se’n va l’Índia de viatge.

EL388422

8. La dona de paper, de Rabih Alameddine, seria més fidel a l’obra original si el títol fos: Una dona innecesaria (An Unnecessary Woman), però no. Els traductors en llengua catalana optaren per donar-li un altre enfocament literari que entenem tot just en acabar de llegir el llibre. La protagonista de la història és Aaliya, una dona prop de la seixantena que ens conta la seva dura vida en el complicat Beiryt de la seva joventut. El seu dia a dia es limitava a llegir i a fer traduccions literàries amb les bombes i la guerra com a teló de fons. Si ens parem a reflexionar un poc hi trobem una referència directa al paper dotat de vida que sobreviu entre pàgines i lletres impresses per tal de trobar el costat dolç de la vida que, fins ara, no ha conegut. Des d’aquest punt de vista, tal vegada la traducció sembla més encertada i conciliadora i això ho compensa tot.

Aquest article és una versió publicada originàriament al web LIBRÓPATAS

Temps de lectura: 6 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close