fbpx
La revista més vital

Pilar Prim, primera temporada

L’any 1906 es va publicar amb èxit l’última novel·la de l’advocat de professió i escriptor reconegut Narcís Oller (Valls 1846 – Barcelona 1930), en paraules d’Antònia Talladella i Oller “creador de la novel·la catalana moderna […] equiparable a autors com Balzac, Dickens, Galdós, Tolstoi” (Martí de Riquer, volum 7, Història de la literatura catalana, p. 619).

Pilar Prim, la protagonista d’aquesta novel·la, és una dona barcelonina, a la vora de la quarantena, viuda d’un marit molt més vell que ella, Dou, industrial del tèxtil, ric, que l’ha instituïda com “usufructuària condicional”, és a dir, que ha deixat en testament que ella gaudirà dels béns de l’herència, a condició que no es torne a casar.

Bella d’aspecte i saludable, romàntica, de bon caràcter, viu en l’ambient i els prejudicis burgesos de la ciutat, dedicada al fill menut i a la filla casadora, amb qui desenvolupa un conflicte de competència que darrerament han tractat també novel·listes molt actuals com Eva Baltasar, Rosa Calafat  i d’altres,  i atrapada per un cunyat que la manipula per al seu benefici com a gerent de la fàbrica.

El començament de l’obra discorre a Puigcerdà i la Cerdanya, on estiuejava l’escriptor, amb gran deteniment en les descripcions dels paisatges i les sensacions de contacte amb la natura a través dels mitjans de transport d’aleshores: tren, landó i diversos tipus de cotxes de cavalls. I en eixe ambient una mica salvatge es coneixeran Pilar i el seductor fadrinot, elegant i distingit, l’advocat que viu a càrrec d’una tia rica, Marcial Deberga, tres o quatre anys menor que Pilar. I això serà l’inici d’un plaent suplici, d’un idil·li apassionat i ardent que l’autor deixa en suspens al final de l’obra, suposadament perquè la moral de l’època no ho permetia.

La dona benestant, però oprimida, i la seua frustració sexual i social, en un entorn masclista i hipòcrita, recorda novel·les europees, com Madame Bovary, La Regenta o Anna Karèrina, i pel que sembla, Oller es va esforçar a dotar d’intensa psicologia els personatges, i enriquir-ne el llenguatge, a l’estil de coetanis com Caterina Albert (Víctor Català), en Solitud.

Pilar Prim està considerada com una novel·la modernista de qualitat, que quasi 120 anys després d’haver estat escrita manté l’interès i fins i tot una certa vigència: l’ambient social de classe alta, la presència de personatges malintencionats, l’amistat i l’enfrontament entre dones, la passió amorosa prohibida, la gosadia i la contenció, la presència de classes socials enfrontades, que s’expressen de manera molt diferent… El drama fonamentalment que impulsa aquesta novel·la no s’hauria d’acabar com ho fa el llibre, sense desenvolupar. Tot plegat serien bons ingredients per conformar la primera temporada d’una sèrie televisiva d’èxit, que necessàriament hauria de continuar amb noves temporades.

Aquesta novel·la va guanyar el Premi Fastenrath l’any 1912.

coberta

Pilar Prim

Narcís Oller I Moragas

Editorial: Educaula62

Temàtica: Novel·la contemporània | General novel·la

Col·lecció: Educació 62

Nombre de pàgines: 368

Pvp: 11’95 euros

Edició en obert: https://ca.wikisource.org/wiki/Pilar_Prim

Algunes cites de Narcís Oller:

  • Escric novel·laen català perquè visc a Catalunya, copio costums i paisatges catalans i catalans són els tipus que retrato, en català els sento cada dia, a totes hores, com vostè sap que parlem aquí.[1][2]

Carta de Narcís Oller a Benito Pérez Galdós14 de desembre de 1884.

  • La llengua pròpia, verb del nostre esperit, esplai dels nostres cors, la llengua dels avis, de tota la nissaga, l’única que respondria amorosa i dòcil als sentiments propis… Ho veus, tu que m’escoltes jove? Doncs segueix l’exemple i, sinó, retira’t que tu no ets patriota, ni ets artista ni ets poeta.

Discurs com a president dels Jocs Florals de Barcelona, 1896.

  • Els homes valents no maltracten les dones!

«Justícia popular». Rurals i urbanes, 1916.

Imatge de l’article: El Retrat de la senyora Baladia és un oli sobre tela, obra de Ramon Casas de 1908, que pertany a una col·lecció particular. Representa a Teresa Mestre i Climent (1869-1948), esposa de Jaume Baladia i inspiradora de la icona noucentista de la “la ben plantada“. https://ca.wikipedia.org/wiki/Retrat_de_la_senyora_Baladia#/media/Fitxer:Teresa_Mestre_Casas-2.jpg

Temps de lectura: 3 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close