No mirar al cel?
Peixera nuvolada…
Impossible!
El vent enlaira,
una estora de fulles,
es torna màgica.
Una tempesta,
rajos i trons esclaten,
el cel plora.
Del cel plou aigua
el terra s’arremulla,
el sol s’amaga.
Els núvols neden
després de la tempesta
a la peixera.
La llum esclata
en un arc de colors
rere la pluja.
S’obri la porta,
batega el cor content
la llum s’endinsa.
Renaix el sol,
paleta de colors
al teu capvespre.
Temps de lectura: 0 minuts
Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.
