Solstici qualla amb vici
i amb piu de frontispici
i també amb córrer
gairebé per caprici,
molt més enllà del silici
de guardar sempre el desfici
de retornar a l’inici,
a l’amor primerenc
que després, quin suplici,
acabes trobant fals per fenici.
Solstici me la rima
amb auspici, amb l’artifici
de conservar benefici
a memòria d’un destí fictici.
Solstici, amor d’autoservici!
Jo només voldria l’interstici,
eixe punt de no retorn
intangible entre el fornici
d’un silenci treballat a colps
i l’amor latent als perfums
del més bell orifici.
Temps de lectura: 0 minuts
