fbpx
La revista més vital

Solstici en bici

Solstici qualla amb vici
i amb piu de frontispici
i també amb córrer
gairebé per caprici,
molt més enllà del silici
de guardar sempre el desfici
de retornar a l’inici,
a l’amor primerenc
que després, quin suplici,
acabes trobant fals per fenici.
Solstici me la rima
amb auspici, amb l’artifici
de conservar benefici
a memòria d’un destí fictici.
Solstici, amor d’autoservici!
Jo només voldria l’interstici,
eixe punt de no retorn
intangible entre el fornici
d’un silenci treballat a colps
i l’amor latent als perfums
del més bell orifici.

Temps de lectura: 0 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close