Amb Àlvar Carpi
i els bons de La Màquina del temps: Josep Maravilla, Abraham,Natxo, Josep Pérez, Esther, Vicent, Joan, Serge, Tomàs, Rubén i Bernat
Com un xut de cavall sense efectes secundaris,
així em transportes, metàfora,
al galop de mons imaginats.
Tant de joc per tu amb poesia he viscut,
que em sé feliç al teu llom, egua alada.
Per sobre núvols opacs, afiles la llengua mal diserta,
i traus espurnes pures de veritat
de les pedres més espúries.
Tu, el millor regal del diví,
si et dónes fent l´amor amb música.
Imatge de la natura divina,
no n´ets alhora reflex i consciència?
Fidel esposa, si de tu em separava,
patiria el terror d´immediatesa,
sòrdida càrcer dels cinc sentits,
nauseabunda mort de la pell freda.
Poesia, vella amiga, que t´enalteixes
quan és suspés el temps i la remor
en mancar el dia.
Per comptar el fer de cada jorn
ens servim del rellotge i altres.
Per copsar el silenci del no-temps
nocturnal et servim a tu, divina poesia!
Temps de lectura: 0 minuts