De vegades sembla que la mort per causes naturals no ho és tant, de natural, com s’ha explicat, o que el suïcidi d’algú pot haver sigut “induït” d’una manera subtil o almenys difícil d’esbrinar. De veritat que Rita Barberà i uns altres imputats en trames de corrupció del PP, o Kurt Kobain, per exemple, van morir tal com s’ha esbombat? Aquesta novel·la no deixa lloc a cap mena de dubte.
Com es diu a la contra del llibre, l’escriptor mallorquí Sebastià Bennasar ens ofereix un thriller políticoliterari, on entren en acció assassins a sou, tot i que de vegades fan voluntariat, per pura convicció ideològica. El narrador, el principal actor, el més professional, el que va liquidar a Rita, tal com demostra, i a uns quants més, és el conductor de l’acció. Parla en primera persona, és el centre de la trama, però n’hi ha d’altres. I tots campen pels Països Catalans atenent comandes concretes per llevar de la circulació individus indesitjables i perillosos per a la societat, o a d’altres que cauen de manera random.
A banda de les víctimes, les seues circumstàncies, i les diverses tècniques de ser mortes (tipus d’arma blanca amb les corresponents trajectòries infal·libles, diverses armes de foc, balística més eficaç, distàncies, angles i punts de mira…), hi suren altres línies narratives que Bennasar explicita per contextualitzar i donar versemblança al relat. Una de les principals és renegar de les dificultats de supervivència de la llengua i la indústria editorial en català i, per tant, les penes i treballs que pateix qui pretén viure-hi exclusivament de l’escriptura i de la venda de llibres. També hi ha comentaris i descripcions sobre les diferents ciutats, l’oferta gastronòmica, apreciacions urbanístiques, la degradació d’alguns barris i la gentrificació a causa del turisme massiu. Es menciona la lacra de la violència en general, i la de gènere en particular, incrementada després de períodes vacacionals. I també se’n parla de l’acció, i la inacció, política i policial i les seues conseqüències.
L’únic aspecte de la vida que sembla que falta als protagonistes i a la multitud de personatges masculins, absolutament majoritaris, de la novel·la, és l’amor, el sexe i en general qualsevol tipus d’implicació o entreteniment eroticosentimental. En aquesta crònica negra, Bennasar no en dedica ni una línia.
Una novel·la negra de la terra, ben editada i compromesa, d’acció, amb referents coneguts (els noms retocats d’algunes de les víctimes, igualment, permeten identificar-les amb persones famoses) i narrada tota amb humor i mala llet, que ens depararà un final sorprenent, o potser no tant.
L’any que vaig assassinar Rita Barberà
Sebastià Bennasar
2019
Llimona verda #8
Rústica, 207 pàgines
ISBN 9788412008203
PVP 16,50€
Sebastià Bennasar (Ciutat de Mallorca, 1976) és escriptor, traductor, periodista i agitador cultural. Ha viscut a Lisboa, a Barcelona i a Olot, a banda de a Ciutat de Mallorca. Ha publicat una trentena llarga de llibres de tots els gèneres literaris, excepte teatre, i sobreviu, diu, de la literatura i l’escriptura. Codirigeix la revista Bearn dedicada a la promoció de la literatura en català i fa articles d’opinió. Dirigeix les col·leccions de novel·la negra “Lo marraco negre” (Pagès Editors) y “Marrajo” (Milenio). Coordina diversos clubs de lectura en biblioteques de Barcelona.
Info de l’autor: https://sebastiabennasar.wordpress.com
Ressenya del llibre de S. Bennasar, Un oceà de memòria: https://descriu.org/afirma-figueira/
Imatge de l’article: Plataforma Pedro Álvarez
Temps de lectura: 3 minuts
