fbpx
La revista més vital

Polvo de marfil

…se me ha perdido ayer, / se fue.
Silvio Rodríguez

No calen confessions
quan la mirada s’immola.
Que ja era una altra la nit
que en la teua penetrava,
ben a fons, Sacmis,
ho hauries d’haver capit,
per a no oblidar ara
que aquelles embranzides,
les últimes percussions,
foren més per despit
que per indult o per amor.
Com l’animal moribund
que ja no tem ser devorat
i amb l’esguard perdut
aixeca la pota i a l’herba
remarca el mapa aigualit
d’un indret que d’antuvi
endevina fitat, conquerit.
Plou sobre mullat. Pluja fina.
No cal que el tornes a inundar
de plors. L’unicorn és mort.
Os encarnat, vori en pols,
dins teu, nit cega en nit fonda,
me’l vaig serrar fins al cor.

Temps de lectura: 0 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close