fbpx
La revista més vital

Prejudicis

Va voler sortir de passeig, de matinada perquè ningú ni la veiés. Algú podia confondre la ineptitud del seu caminar amb una borratxera mal portada. Per no caure, es movia agafant-se a les parets amb les mans ben esteses. Va veure un banc i s’hi va acostar mirant de no ensopegar. Gronxava les cames sense parar incapaç de dominar-se.

De sobte, va veure que algú l’observava i s’hi acostava.

—Encara queda vi —li va dir.

Se’l va mirar. “Ja m’ho imaginava”, va pensar, i sense dir res es va aixecar i se’n va anar com li va permetre la bèstia que s’havia escolat entre els plecs del seu cervell vençut per la voracitat d’un càncer que li impedia dominar els seus moviments.

Temps de lectura: 0 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close