fbpx
La revista més vital

Prescindir fins a embogir

Ur, Uruk, Babilònia, Alexandria, Roma… París, Nova York, Xangai… Les metròpolis des de l’inici de la civilització han sigut un imant per a milions d’habitants que cerquen oportunitats, comoditats o altres avantatges, com obviar el control social o passar desapercebuts entre la multitud.

Per què una dona jove, amb formació universitària i a la que no atrauen els homes i desitja per dalt de tot ser mare, opta per renunciar a la seua vida urbana i instal·lar-se en un mas abandonat, sense comoditats, ni les més bàsiques, deserta d’amics, de béns i de familiars?

La protagonista d’aquesta novel·la curta d’Eva Baltasar, Mamut, fa el camí invers al que ha tendit a fer tota la humanitat. En tres parts, l’autora estructura l’experiències de l’aspirant aïllar-se i a prenyar-se: U/ Forma part d’un equip d’investigació a la Universitat, a la ciutat de Barcelona, que abandonarà insatisfeta de tot. Dos/ Marxa a les terres altes, inhòspites, i sense coneixences ni mitjans de subsistència amb l’objectiu de prescindir de tot, llevat d’una mínima relació amb uns pocs humans i uns pocs animals. Tres / Queda embarassa, pareix i hi torna.

Com tota l’obra en prosa d’Eva Baltasar, aquesta és farcida d’imatges i recursos que desvetlen l’ànima poètica de l’autora, però amb una contundència, i sovint, brutalitat, que afecta intensament la sensibilitat de qui llig. La narració va plena de moments independents, d’escenes magníficament tancades, fins i tot amb certa ironia. Les feines precàries que desenvolupa en el seu procés de fugida (p. 24); la descripció del mas tronat que ha llogat i la necessitat de “centrar el cap en coses importants” (p. 49); la llista del què es necessita per subsistir a un hivern dur (p. 54); la primera vegada que va pastar i fènyer pa (p. 57); o com s’hi va avindre amb el gos Toc-toc que volia viure amb ella (p. 64)… Tot són moments rellevants i deliciosos que ens situen en un estat alhora plaent i sofrent.

Estem davant d’un drama, urbà i rural alhora, que pot arribar a fer por. La narració d’una trajectòria solitària, obsessionada amb prescindir, que transita per un camí perillós cap a la bogeria. Una lectura que ens resulta imprescindible.

MAMUT

Eva Baltasar

Imatge de l’article: Maties Palau Ferré

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close