“Hosti, i s’han de collir tots… Així que aquests olivers vinga a fer olives i mon pare i ma tieta vinga collir-les perquè jo pogués fer ratlles sobre papers com llençols i gastar al mateix ritme que els meus companys de classe, fills d’arquitectes, d’advocats i de metges.” (p. 144)
Primera novel·la d’aquesta arquitecta, ara ja escriptora, amb una altra novel·la d’èxit i un llibre d’articles. Marta Rojals, nascuda a un poblet de la Ribera d’Ebre l’any 1975, com la protagonista del llibre, Èlia, que, acabada d’abandonar per la parella, viu a cavall entre la modernitat de la metròpoli, en crisi, i els seus orígens familiars, que comença a valorar amb intensitat.
L’estil humorístic i dinàmic de la narració, estructurada en capítols relativament curts i que porten un títol suggerent, es fa de molt bon llegir, atès que els personatges estan molt ben descrits en els seus aspectes psicològics i s’expressen d’una manera molt fresca i natural. L’autora manté l’interès de la trama amb una tensió sexual continguda (i resolta també) i aporta descripció detallada de processos com ara: collir les olives, muntar una maqueta arquitectònica, establir una connexió amb Skype, o perpetrar una depilació integral.
Molt destacable també per definir els personatges i situacions és l’ús dialectal que fa del llenguatge, que m’ha recordat a l’esplèndida, incomparable, però, Solitud, de Caterina Albert.
En definitiva m’ha semblat una lectura engrescadora i distreta, molt divertida i actual, que recorda a dones vives com Bridget Jones o Frances Ha, amb molts referents culturals compartits. Si li trobara alguna pega és precisament als capítols finals, que van carregant-se i el desenllaç diria que és desproporcionadament dramàtic.
Agraïsc a l’amiga Estefania Rallo i a la llibreria Serret de Vallderoures, especialitzada en autors ebrencs, la seua entusiàstica recomanació.
Temps de lectura: 1 minuts
