fbpx
La revista més vital

Quan…

El sentiré molt lluny, el mar
i també lluny, la muntanya,
i la pluja i el cel, quan ja no hi siguis.
Per més que m’aferri a qualsevol suport…

L’enyorança serà com l’aire
que omple sense omplir, cada buida absència.
I el record serà, potent, de tot allò que mai no va ser.

Temps de lectura: 0 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close