Quaranta anys donen per a molt, per a molts succeïts i anècdotes, per a tindre descendència i llegir molts llibres. Recorde l’estiu de 1999, la Copa del rei del València a Sevilla, vore el partit amb un esquinç al sofà de la casa familiar. Tenia quinze anys i començava a endinsar-me en llibres més elaborats que llavors agafava de la biblioteca de mon pare. Aquell any fou la primera vegada que vaig llegir ”Crim de germania” un llibre que m’enamorà. Els personatges de Vicent Peris, Guillem Sorolla, el rei Encobert, Joan Caro, Esteve Urgellés; en la meua ment d’adolescent vaig pensar que podrien ser els meus avantpassats.
Va arribar l’últim anys d’institut, després d’un estiu corrent curses populars per Les Riberes em vaig trobar recomanant el llibre als companys i deixant-lo, la descoberta d’una vocació encoberta, els horts, la gosadia dels agermanats, les fitxes policials, l’erotisme que sumava el llibre. Anys després vaig anar a la presentació del “Mut de la campana” i en el mateix COU em vaig comprar de la fira del llibre antic “Ribera” d’un autor que ja tenia fitxat. Una dècada després ja a filologia vaig triar aquell llibre que m’havia enamorat per a fer un treball i el vaig llegir per tercera vegada.
Els ensomnis de la virreina, el moderat Joan Llorenç, la mort de Vicent Peris, Guillem Sorolla nat a Sant Mateu… han passat vint-i-un anys des que el vaig descobrir i hui com a professor de valencià el seguisc recomanant i tenint-lo en compte, altrament, ha quallat dins de mi el model de llengua de Josep Lozano, recorde el pròleg del llibre on parlava del valencià com el dialecte més exòtic del català. La cloenda de les cartes a l’absent i la mort dels agermanats, el llibre del xativí Vicent Boix al començ del XIX, la germania segueix surant a la meua pensa vint-i-un anys després i enguany fa quaranta anys de la publicació d’aquest compendi de capítols que em resultaren tan propers d’adolescent i m’espentaren cap al món de la literatura.
Temps de lectura: 1 minuts
