He llegit i rellegit un munt de vegades els 482 mm de Damià Rotger, com a col·lega, com a prologuista, perquè sí i per escriure’n aquesta ressenya i recomanar-vos-el, i la veritat és que en cadascuna de les lectures queda un regust com d’haver devorat un text fantàstic, de fantasia. Es tracta d’un poemari que … Continua llegint Que bonic que és viure