“Jo lidere, jo segueixo, jo ensenye, jo aprenc…
…és esclau qui es creu que és lliure i no ho és…
…no deixes de ser humà…
…I resist”
Avui la família hem anat al cine. Tres de nosaltres a Castelló, un a València. Puntuals a la nostra cita amb Pink Floyd. Com la missa de diumenge si anàrem a la missa de diumenge. Fa més d’un any estàvem al concert que feia la banda a Barcelona i hui hem acudit expectants a veure la pel.lícula filmada a Amsterdam. Abans d’entrar m’he comprat una coca-cola al súper, però he eixit amb la botella sencera, no m’ha donat temps d’entretindre’m fent cap glopada. Com sempre que alguna cosa m’interessa o me captiva, no puc fer altre que escoltar. Imatges, frases, posada en escena, tot suma per a transmetre un únic missatge:
NO SOM NOSALTRES I ELLS, SOM NOSALTRES.
La pel.lícula té una addenda molt interessant al final, que ens mostra el treball entre bambolines “quan s’acaba el circ”, els assajos, les propostes, les improvisacions que no ho són tant, …cada detall és supervisat per Roger Water per a que el missatge arribe més potent. Això m’agrada: no veiem només el final (el concert) també el procés, el treball. Cóm afinen i escullen. Provar tots els llenguatges possibles, des del joc de llums més sofisticat fins al gest de descobrir-se les caretes en un moment de l’espectacle. Per a sacsejar-nos. El concert transcendeix el que és una trobada de rock, és una crida a l’acció, vol commoure, inquietar-nos, enrabiar-nos. Al final un dels admiradors li vol donar la mà a Water però ell es retrau “pels gèrmens”, debilitats i manies després de tota la vida dedicat a “l’artisteo”, fins i tot el líder de la mítica banda és humà.
En la imatge les dos dones del grup, Lucius, deixen els cors o la percussió per a donar un pas endavant i prendre la veu en la cançò “Great gig on the Sky”.
Que l’amor ens encoratge i mulle suaument tot el que fem per a resistir, enfrontar-nos a l’enemic (els diners, la guerra, l’odi, els murs)
i ens unisque per a cuidar el nostre món.
No és una pregària.
No és un concert.
És un crit.
Temps de lectura: 2 minuts
