Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I a Rosa Monlleó Peris, catedràtica d’Història contemporània a la Universitat Jaume I, ara professora honorífica
Benvolguda professora Monlleó,
Apreciada Rosa,
Encara que el motiu de redactar aquesta carta epilogal és posar de manifest la vostra implicació amb les edicions acadèmiques de la Universitat Jaume I, recorde que el nostre tracte va començar als inicis dels anys vuitanta, prou abans de la creació de la Universitat Jaume I, quan assistia a les vostres classes a l’Escola Normal. Aleshores ja vaig copsar que estudiar i difondre la història de Castelló i les comarques, més que un ofici, representava una passió vital que encomanàveu.
I els llibres tenien un paper fonamental. En paraules vostres, extretes de la ressenya biogràfica que es va publicar al web adonat.net, en el projecte “Lite-rates. Mamíferes de la cultura” (2017) del qual vau ser coprotagonista, manifestàveu: “per a mi el més important són els possibles lectors i lectores que àvidament devoraran l’obra que tindran a les mans, ja que, en definitiva, investigar i publicar és traure del silenci els personatges i els records que ens donaran identitat com a poble i composaran el canemàs de la nostra vida.”
L’any 1996 us vaig editar la monografia La burguesía valenciana en el Sexenio democrático, i el 2006, l’obra col·lectiva que coordinàveu, Castelló al segle XX, en la col·lecció “Humanitats”, i en vindrien unes quantes més. De fet, moltes més.
Amb aquest objectiu divulgador de la història i la memòria democràtica pel que sempre heu apostat, decididament, l’any 2012, vau fundar i coordinar la gran col·lecció “Història i Memòria” a Publicacions de la Universitat Jaume I, formada per la sèrie principal, d’investigació, i dues altres: “Testimonis” i “Patrimoni”.
El primer títol va ser La Segona República a Castelló, de Vicent Grau, exhaurit ja fa temps. El darrer, publicat el 2024, és El revers de les veus apagades, d’Alfredo Fornas, una recerca per donar llum a allò que no van contar les veus que s’han anat apagant a la comarca de l’Alcalatén sobre els fets ocorreguts durant la Segona República i la guerra. I entremig obres que han tingut una rellevància notable per a una editorial acadèmica com la de l’UJI, menuda, però exigent: Un país en gris i negre, de Juan Luis Porcar, El Baleares, de Juan Jarque, Inhabilitación absoluta y perpetua, de Vicent Sampedro, o La gelada de 1946, coordinada per Cristián Pardo, entre moltes altres.
I el primer llibre de la sèrie “Testimonis” que vau proposar va ser el de Maribel Peris, Històries de vida al Castelló de la guerra i la postguerra, amb una tercera edició al mercat, i al qual seguirien obres d’autories molt notòries com Manuel Vicent, Amalia Rosado, Juan Perona, Jaume Domenjó…
“Patrimoni” ha sigut la sèrie amb menys títols publicats, però també amb un pes decisiu,`amb autors com J. M. Santacreu i Fernando Peña.
L’activitat frenètica de la col·lecció, sempre estretament supervisada per la directora, em consta que ha resultat una feina extenuant, i que ha requerit establir prioritats que no han estat sempre compreses. Una trentena de títols en menys de dotze anys, amb continguts sovint extensos i no sempre fàcils d’editar, que ha comptat amb el vostre esforç, i també amb el de l’equip editorial, és un bon balanç.
La confiança i la fe que heu demostrat sempre en el poder dels llibres per obrir la ment a costums, valors i persones diferents és, en cert sentit, commovedora. I molt especialment la importància que atorgueu als llibres per mostrar les desigualtats que a través de la història ha viscut la humanitat i dotar de consciència política per precisament superar les injustícies, s’ha traduït en volums d’una importància cabdal.
L’entusiasme i la lluita per publicar obres pròpies i també de nous investigadors que consideràveu imprescindibles ha sigut sempre encomiable. I després, una vegada el llibre era al mercat, mai heu escatimat hores de treball i de presència personal per difondre-les, organitzant i assistint a tota classe d’actes amb públic, fent contactes per al posicionament en llibreries, gestionant l’adquisició institucional de volums, a més de cavil·lar tota classe d’accions didàctiques… sempre amb l’objectiu que la història veritable arribe a la gent. És innegable que aquestes preocupacions us fan mereixedora d’una admiració, que d’altra banda ja ha estat reconeguda, entre altres en ser distingida com a coprotagonista del projecte d’ADONA’T, Lite-rates. Mamíferes de la cultura, i també com a sòcia d’honor pel Col·lectiu Universitari per la Llengua i la Cultura, el 2017.
Ha sigut una experiència reconfortant, i una responsabilitat cívica, editar els llibres de la col·lecció “Història i Memòria”, ara sota la direcció de Vicent Sanz. I no tinc cap dubte que continuareu aportant iniciatives d’edició per a Publicacions de la Universitat Jaume I, com heu fet sempre.
Amb l’agraïment, i una gran satisfacció d’haver publicat de la vostra mà treballs científicament i socialment molt rellevants, em complau enviar-vos aquesta missiva, un 8 de març, i saludar-vos atentament. Adeu.
Vídeos de Rosa Monlleó, a la Setmana del Llibre Català 2016, a Barcelona:
Foto de Rosa Monlleó Peris: Francisco Fabregat (Sucine), 2017. Publicada a Lite-rates. Mamíferes de la cultura, https://adonat.net/lite-rata-rosa-monlleo-peris/
Temps de lectura: 4 minuts
