Rosecs i roses, i mots plens

Per Carme Pinyana Última actualització 31 maig, 2021 217

Savis dels camins, músics ambulants, comunicadors extraordinaris… els bards, en l’antiga Europa, eren els encarregats de transmetre les històries, les llegendes i els poemes de forma oral a més de cantar les epopeies dels seus pobles perquè no es perderen. En aquelles èpoques eren transmissors de notícies, missatgers i fins i tot ambaixadors. Un bard representava la poesia culta tradicional, i van perdurar a Irlanda i a Escòcia fins al segle XVIII… igual componien elogis als seus patrocinadors nobles, com cants d’amor, cants a la natura, elegies, sàtires o recitaven acompanyants del crwth, un instrument de corda pertanyent a la família de les lires. Als bards se’ls considerava gairebé sagrats, eren una casta, no pagaven contribucions i estaven lliures del servei de les armes.

El poemari El nus la flor, d’Enric Casasses, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2020, ha estat reeditat el maig del 2020, per quarta vegada des del 2018 que va eixir al mercat. En paraules del mateix Casasses: “es pot llegir com una història d’amor, però és una investigació del funcionament del cervell humà i de l’ànima.”

Entre els gèneres que conté aquesta magnífica caixa de sorpreses de la qual, segons l’editor ja s’han venut més de 5000 exemplars, cosa que en poesia és inaudita, hi ha “versos, proses, aforismes, assagets, acudits, frases i fins i tot alguna petita narració” i també dibuixos, fotografies, i una varietat innombrable de dissenys, cossos de lletra, marges, estils… de fet, sembla que no hi ha ni una sola pàgina compaginada igual en tot el llibre, que tot i que ja s’ha fet anteriorment (Danielewski, Federman, els cal·ligrames contemporanis, i també barrocs…) és una insòlita maquetació. 250 planes, no numerades, per a desesperació de qui llig i li agrada consultar l’índex (que inexplicablement sí que és paginat). Així mateix, l’autor es permet tot de llicències, fins a utilitzar una “llengüística asperimental”.

Enric Casasses (Barcelona, 1951) encarna una figura llegendària, polièdrica, culta i alhora popular, que en aquest llibre fa de narrador d’històries, poeta, ja siga anomenat aedo, bard, skald, joglar o de qualsevol altra manera. I com a bon bard, amb aquest llibre-tresor que conté infinitat de joietes curioses com en la seua producció anterior, es posa de manifest que és de llengua àgil, cor lleuger i peus veloços.

Enric Casasses recitant