Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I, a Rubén Montañés Gómez, professor de Grec a la Universitat Jaume I i director de la revista Torre dels vents
Apreciat professor Montañés,
Benvolgut Rubén,
Quan una editora universitària s’ha topat més de quatre vegades amb un autor, o traductor −atès que la Llei de Propietat Intel·lectual, considera les traduccions com a obres derivades, amb el mateix rang de protecció que les obres “originals”−, que ha presentat propostes sòlides i fonamentades, i d’una importància cultural indiscutible, ja pot considerar-lo com un dels pilars de l’editorial, i pot escriure-li una missiva d’aquesta mena.
Una ullada al vostre perfil professional institucional −permeteu-me que aprofite per recordar-vos que l’hauríeu d’actualitzar perquè en teniu més, de mèrits, que els que hi figuren−, ens mostra quina ha estat la vostra inclinació investigadora, que transmeteu en la vostra activitat docent: la poesia dramàtica grega, especialment postaristofànica; l’estudi de textos grecs medievals i moderns, associat a la traducció com a mètode d’anàlisi; i Heròdot, “pare de l’etnologia, de la literatura de viatges i, sobretot, de la història”. I quan entrem en detall, s’hi mostren una sèrie de temes que ens resulten remarcables i summament atractius: valors femenins positius i negatius, misogínia, dones guerreres, comicitat, riure, vi… L’estima per les llengües, les cultures i els valors dels dos extrems de la Mediterrània, el grec i el català, és una constant en la vostra trajectòria.
Com soleu comentar, amb el sentit de l’humor que us caracteritza, sou “el millor professor de grec de la Universitat Jaume I”. I l’afirmació és d’una certesa indiscutible, atès que a banda de la vostra preparació, en sou l’únic actualment. Hereu i alumne, com us en declareu, del professor Joan Francesc Mira, que us va precedir al Departament de Filologia i Cultures Europees de l’UJI, i amb qui sempre heu mantingut una exquisida cordialitat pública, vau iniciar el camí com autor de Publicacions de la Universitat Jaume I precisament amb la coordinació, juntament amb Lluís B. Meseguer i Jesús Bermúdez Ramiro, del volum Miscel·lània en honor a Joan Francesc Mira, dins la col·lecció “Homenatges”, publicat el 2008. En les pàgines del qual se sumaven aportacions que, com s’explica al llibre, reafirmaven el valor del coneixement en referència al lema senequista de la Universitat Jaume I: “Sapientia sola libertas est”.
L’any 2009 vam reprendre la col·laboració editorial en publicar dins la col·lecció “Sendes”, avalada per l’Institut d’Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano, i dirigida en aquell moment per Rosalía Torrent Esclapés, la vostra traducció del grec de la novel·la Loxandra, de Maria Iordanidu (1897-1989), publicada originalment l’any 1963, amb molt d’èxit, quan l’autora ja tenia més de seixanta anys.
Uns anys més tard, el 2016, Publicacions de la Universitat Jaume I en coedició amb la Universitat de Salamanca, va traure al mercat la traducció, per primera vegada en castellà, d’una de les obres més notables del Renaixement, In librum Aristotelis de arte poetica explicationes de Francesco Robortello, publicat en 1548. El llibre, traduït com Comentario a la Poética de Aristóteles, té l’enorme importància de ser el primer comentari extens, supera les 700 pàgines, que marca la culminació del procés de recuperació per a la teoria literària moderna d’un text fonamental. I amb Jesús Bermúdez, que va coordinar l’edició, en vau ser el traductor, juntament amb Vicente Bécares Bota i Rosalía Esclapés Castellanos, que havia faltat eixe mateix any.
Tot seguit suggeriríeu una proposta de procedència externa, concretament es tractava d’un manual, amb activitats i solucions, intitulat Griego moderno. Nociones y recursos para el aula de griego antiguo, de Santiago Carbonell que, després de rebre els preceptius informes avaluadors favorables, es va publicar el 2019, amb el vostre suport, atès que vau accedir a redactar-ne el pròleg, una introducció a l’evolució històrica de la llengua grega i a la cultura neohel·lènica.
I el 2021, en coedició amb Publicacions de la Universitat de València (PUV) aleshores sota la direcció de José Luis Canet, va aparéixer, dins la col·lecció “Estudis filològics”, el primer volum d’El sopar dels erudits, d’Ateneu de Nàucratis, traduïda de la vostra mà, juntament amb Jordi Sanchis i Jordi Pérez, i amb pròleg de Joan Francesc Mira. El 2024 està prevista l’eixida del volum segon d’aquesta obra en prosa escrita entre els segles II i III dC que narra el sopar i el posterior simposi d’un grup d’erudits a Roma, on es tracten tot de temes, notícies, autors, títols i fragments d’obres moltes d’elles desaparegudes, de les quals aquesta n’és l’única font. De nou s’edita conjuntament amb PUV, actualment dirigida per Teresa Ferrer.
No s’ha de menystenir el vostre continu esforç per difondre la llengua i la cultura hel·lènica, que va donant fruits, com ara, la posada en funcionament de la col·lecció “Ariadna” de traduccions al valencià de clàssics grecs i llatins, coeditada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat Jaume I, en la qual heu mantingut també una notable interlocució que ha contribuït a l’èxit de la iniciativa. El número 1 de la col·lecció, La guerra del Peloponés, de Tucídides, ha anat a càrrec d’un autor amb qui ja havíeu editat temps enrere, Jesús Cabezas Tanco.
Així mateix, dirigiu la revista digital de cultura neogrega ΑΕΡΗΔΕΣ / TORRE DELS VENTS, amb l’Associació catalana de Neohel·lenistes, allotjada al portal de revistes de la Universitat Jaume I, que té com a objectiu acollir aportacions de tota procedència i naturalesa, dins del camp del neohel·lenisme i la cultura de la Grècia moderna i contemporània.
Després d’aquest breu repàs a la vostra implicació, rellevant, amb l’editorial de la Universitat Jaume I, que es perllongarà gràcies a la vostra ἀρετή i a les gestions interinstitucionals exitoses, no em queda més que agrair el tracte proper i alhora considerat amb què m’heu distingit. Continueu exercint de referent de la cultura clàssica traslladada a la nostra, i compteu amb mi com a editora. Adeu.
Fotografia de Rubén Montañés: Josep Porcar, 2024
Temps de lectura: 5 minuts
