Aquest poemari ha estat confegit amb una cura ortodoxa, insòlita ja en aquests temps que s’edita amb tanta facilitat, i per això resulta molt agradós de llegir, pel contingut i per la forma. Conté 24 poemes, tots ells introduïts per un títol i una cita clàssica, sovint bíblica (Salms, Eclesiastès, Corintis, Job…), però també de Virgili, T.S. Eliot o Pere Quart. Com diu Àlex Susanna al pròleg “la majoria de poemes són diàlegs –homenatges o in memoriam— amb els seus morts”. Més que diàlegs, es tracta d’interpel·lacions poètiques a persones desaparegudes, amb un lleu to elegíac, amb lament contingut. La descripció que en fa ens mostra qui eren aquells éssers admirats com ara Maria-Mercè Marçal, Gabriel Ferrater, Montserrat Roig, Esther Tusquets, Aurora Bertrana… o directament de l’entorn familiar, com l’avi i sobretot, l’estimada àvia Enriqueta, que vivia en un pis, però que per a l’autora era una casa, perquè sempre hi havia qui l’abraçava (p. 45, “La casa dels avis”).
Així mateix, la desfilada de personatges de referència en la cultura occidental que apareixen als versos és inacabable: Bergson, Borges, Verdaguer, Bosco, Goya, Burns, Ramsay, Auden… fent justícia a la fama de Pessarrodona de ser una dona cosmopolita i amb una formació extraordinària.
En aquesta poesia clara, de senzilla factura, hi ha la innegable presència de l’absència. Els records i l’enyorança, la força de l’edat que tot ho arrabassa, “el dol i la dansa”, vers pres de Josep Carner, que es recull en més d’una ocasió. I d’aquesta manera se’ns mostra també en la seua trajectòria vital, amb tantes coneixences, amb tantes vivències, com ha tingut Marta Pessarrodona.
Marta Pessarrodona i Artigas (Terrassa, 1941) és poeta, narradora, assagista i traductora. Entre les obres de creació hi ha el poemari Animals i plantes (2010), i multitud d’assaigs Donasses (2006), França 1939. La cultura catalana exiliada (2010), L’exili violeta. Escriptores
i artistes exiliades de 1939 (2010), Virginia Woolf i el grup
de Bloomsbury (2013)…
Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa (2013), el Premi Nacional de Literatura (2011) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019).
coberta
Carme Pinyana i Marta Pessarrodona a Castelló de la Plana )(octubre 2019, a la I Plaça del Llibre de Castelló)
Variacions profanes
Marta Pessarrodona
Pròleg: Àlex Susanna
Col·lecció: Poesia, 232
Format: 13,5 x 20,5 cm
Pàgines: 72
Enquadernació: rústica amb solapes
PVP: 12 €
Data d’aparició: maig del 2019
Foto de l’article: Marta Pessarrodona, Sergi Alcàzar (El Nacional)
Entrevista a El Nacional: https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/marta-pessarrodona-entrevista-premi-honor_390232_102.html
Ressenya: https://www.barcelona.cat/metropolis/ca/continguts/marta-pessarrodona-o-lamor-es-el-que-queda
Temps de lectura: 2 minuts
