fbpx
Diversa, transversal i en valencià

Ser normal a Tòquio

La interpretació, com la traducció, té com a objectiu traslladar un missatge i fer-lo intel·ligible a un públic que no coneix la llengua en què s’ha emès, o el codi (en el cas del llenguatge de signes). I l’intèrpret, tant en les llengües, com en la música, té un paper fonamental per facilitar-ne la comprensió.

En la novel·la La noia de la botiga 24 hores, Keiko Furukura, la dependenta que parla en primera persona i protagonitza tota la narració, és la “noia” (tot i que ja té 36 anys) que, encara que ha cursat una carrera universitària, treballa en una “botiga de conveniència”. Durant tot el llibre es fa referència a aquest concepte que prové de l’anglès (convenience store) i que, efectivament, existeix en la legislació de les diverses comunitats autònomes espanyoles que en regulen l’horari (18-24 hores), els productes (pastisseria, menjars preparats, premsa, carburants, flors…), les dimensions del local (menys de 500 m2 i més de 300)…  En aquesta mena de botigues pel que sembla, al Japó, i ací, només treballen persones de manera esporàdica, sovint joves, en horaris parcials i mentre troben una feina millor, però la nostra protagonista, Keiko, per una sèrie de característiques personals, o potser patologies inconcretes, ja fa 18 anys que hi és. I s’hi troba còmoda i tranquil·la.

Sayaka Murata, l’autora d’aquesta novel·la, fa precisament el paper d’intèrpret dels pensaments, dels sentiments, de les percepcions de Keiko, la dependenta “inexplicablement” feliç, malgrat que la gent no ho acaba d’entendre i es desespera per la seua “anormalitat”. No és només que és l’única entre els companys de la botiga que ha mantingut aquesta feina considerada precària, també preocupa que no s’ha casat a la seua edat, ni té cap perspectiva de progressar en la vida més que alimentar-se i dormir les hores corresponents per incorporar-se a la feina tan sana, alegre i complidora com siga possible, disposada a ser una treballadora de manual, i no esdevenir un “cos estrany” que puga donar cap motiu perquè la despatxen. I tot això serà fins que coneixerà un company de feina…

Una novel·la lleugera, sense més pretensions que traslladar el que l’estricta i metòdica societat japonesa exigeix com a “normalitat”, i fer una crida a respectar les diversitats. I malgrat que llegint la biografia, es diga que Murata ha treballat 18 anys en una botiga d’aquestes, el que és més difícil de creure és que una persona tal com se la descriu, amb limitacions importants de tracte o comunicació social i de comprensió de constructes lingüístics com les ironies o les segones intencions, puga elaborar un discurs com el que se suposa que relata.

No cal dir-ho, no és fàcil sobreviure, ni a Tòquio ni enlloc del món, si no acompleixes els estàndards i les expectatives de la societat, però si saps assumir-ho o simplement no t’hi capfiques, no és tan difícil no ser “normal”.

Sakaya Murata (Japó, 1979)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sayaka_Murata

La noia de la botiga 24 hores

Sayaka Murata

Editorial: Editorial Empúries

Temàtica: Novel·la contemporània

Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA

Traductor: Albert Nolla Cabellos

Nombre de pàgines: 160

Pvp: 16’80 euros

Més info de l’editorial: https://www.grup62.cat/llibre-la-noia-de-la-botiga-24-hores/288003

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close