“Baden els dies / la rosa. Però l’ombra / ja no es marceix.” (El pou: l’origen, p. 44)
“Se’ns ha quedat / la vella lletania / del mussol, tan sol, tan / sol, tan sol / contra la indiferència / incorruptible / de la llosa.” (Llarga nit blanca, p. 53)
Tal com diu a l’elegant postil·la Maria Josep Escrivà, que va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de poesia publicat el 2016, el seu treball es gesta “des del suggeriment i la contenció”.
Aquesta obra mostra un ventall d’estils que inclou diverses elegies (i la presència de la mort sempre serena, com pertoca), jocs d’enginy i tipogràfics (poemes amb una sola vocal; poemes que repassen l’alfabet), poemes anatòmics (dit gorrí, esquena, melic…), descripcions paisatgístiques i menció constant i admirada davant els elements naturals…
La serenor, la tranquil·litat assossegada traspua a través les imatges escollides que la poeta ens trasllada, i dona coherència a aquesta antologia composta de tan variades peces poètiques, fetes amb honestedat i treball, que fa de bon llegir, en una edició ben digna, amb detalls originals que ja ha hagut de reimprimir-se, per sort.
Imatge: Búnquers de la Guerra Civil Espanyola a la Platja de l’Estanyet d’Alcanar. Autor: Lluket.
Temps de lectura: 1 minuts
