La revista més vital

Sessió d’estètica casolana

Et vas col·locar al davant del mirall i vas encendre el llum que hi tenies acoblat per veure’t bé totes les imperfeccions de la pell. La teva esteticista t’ho havia recomanat: així mantindries a rega els porus. Si veies que algun era excessivament negre o prominent no tindries altre remei que esclafar-lo. Tan blanca com eres no et podies permetre desentonar d’aquella manera. Els pics foscos quedaven bé a les marietes. Elles sí que les sabien lluir. Possiblement perquè el vermell que servia de base enlluernava i ho feia tot més bonic del compte. Però, tu ho sabies de sobres, no tenies ni de lluny la mateixa gràcia.

Llavors, a la punta del nas, t’ho vas veure. Un cercle mil·limètric de la tonalitat del carbó. Et vas horroritzar: com si t’haguessin atacat unes quantes hienes o com si una muralla sencera se t’hagués esfondrat a sobre del peu. I, segons després, va venir l’angúnia. Però no podies dubtar. Et calia actuar amb rapidesa. Així que vas agafar un parell de cotonets —només te’n quedaven set, o sigui que havies de pensar a anotar-ho a la llista de la compra per a la setmana vinent— i, pels laterals, vas començar a prémer. Carai, quin mal que feia! Molt més que de costum. Tot i això havies de continuar amb la teva missió.

Durant més de cinc minuts vas estar martiritzant aquell porus per fer-ne un net. Com quan la policia vol que un criminal canti: va burxant, va atacant, va fent pressió. Però aquella tarda —te’n feies creus!— no hi havia manera. Només havies aconseguit que l’encarregat de proporcionar-te l’olfacte quedés ben vermell, i feia la sensació que t’hi haguessis incrustat una poma o una tomata o una magrana.

Ben mirat, vas voler pensar, tampoc n’hi havia per a tant. Amb la cara tan angelical que tenies tampoc no venia d’allò. I te’n vas voler oblidar. Fent-te un te, estirant-te al sofà i posant-te a llegir un llibre. I quan ja estaves ben relaxada, entre coixins i amb la mica de manta que et tapava les cames, allò va començar a brollar. Un fil de líquid blanc trencat va anar-se embolcallant pel teu cos i es va anar escampant pel mobiliari fins a fer-se amo de l’estança. Quant feia que estaves tan podrida per dintre? I com és que no te n’havies ni adonat?

Temps de lectura: 2 minuts

0

Deixa una resposta