fbpx
La revista més vital

Sessió d’estètica casolana

Et vas col·locar al davant del mirall i vas encendre el llum que hi tenies acoblat per veure’t bé totes les imperfeccions de la pell. La teva esteticista t’ho havia recomanat: així mantindries a rega els porus. Si veies que algun era excessivament negre o prominent no tindries altre remei que esclafar-lo. Tan blanca com eres no et podies permetre desentonar d’aquella manera. Els pics foscos quedaven bé a les marietes. Elles sí que les sabien lluir. Possiblement perquè el vermell que servia de base enlluernava i ho feia tot més bonic del compte. Però, tu ho sabies de sobres, no tenies ni de lluny la mateixa gràcia.

Llavors, a la punta del nas, t’ho vas veure. Un cercle mil·limètric de la tonalitat del carbó. Et vas horroritzar: com si t’haguessin atacat unes quantes hienes o com si una muralla sencera se t’hagués esfondrat a sobre del peu. I, segons després, va venir l’angúnia. Però no podies dubtar. Et calia actuar amb rapidesa. Així que vas agafar un parell de cotonets —només te’n quedaven set, o sigui que havies de pensar a anotar-ho a la llista de la compra per a la setmana vinent— i, pels laterals, vas començar a prémer. Carai, quin mal que feia! Molt més que de costum. Tot i això havies de continuar amb la teva missió.

Durant més de cinc minuts vas estar martiritzant aquell porus per fer-ne un net. Com quan la policia vol que un criminal canti: va burxant, va atacant, va fent pressió. Però aquella tarda —te’n feies creus!— no hi havia manera. Només havies aconseguit que l’encarregat de proporcionar-te l’olfacte quedés ben vermell, i feia la sensació que t’hi haguessis incrustat una poma o una tomata o una magrana.

Ben mirat, vas voler pensar, tampoc n’hi havia per a tant. Amb la cara tan angelical que tenies tampoc no venia d’allò. I te’n vas voler oblidar. Fent-te un te, estirant-te al sofà i posant-te a llegir un llibre. I quan ja estaves ben relaxada, entre coixins i amb la mica de manta que et tapava les cames, allò va començar a brollar. Un fil de líquid blanc trencat va anar-se embolcallant pel teu cos i es va anar escampant pel mobiliari fins a fer-se amo de l’estança. Quant feia que estaves tan podrida per dintre? I com és que no te n’havies ni adonat?

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close