fbpx
La revista més vital

Seté segell

Perquè cada cosa es basta a si mateixa,

per què l’espera del que vindrà?

Més l’esperança no és fe cega

que els moments, arreu, s’apilaran,

sinó íntim repòs de l’ànima en l’ara,

sempre present.

I la mort és un no-res, que ja és alguna cosa.

I entre aquestes vores metacòsmiques

s’erigix una carena per on llisca, de puntetes,

el nostre vaixell.

I quan albira al seu voltant

no hi veu més que tenebra;

paraula trontolla, silencis bramants,

fustes esberlades i algun llum confós

que hi aguaita burló quànticament.

Alles zusammen?

Das Leben ist ein Spiegel:

el no-res entre el res,

the something else oder das Nicht.

Fe i desfer,

feina de matalasser.

 

Temps de lectura: 0 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close