Els joves inexperts s’adeliten amb una saviesa nova,
enllà de tota raó i gàbia mental.
Hofmannsthal ha vingut amb pantaló curt
a jugar la partida de la nova humanitat,
carn fresca, llengua ben diserta, llum en la tenebra;
tot un estol de poetes escampen harmonia d’esclats siderals,
música de concòrdia, riure enfront la guerra,
i també la tristesa, la compassió.
Els capadors capats volen frustrar l’home i el nou nascut;
cerquen la mort del benefici i el benefici de la mort.
Bullanguers diabòlics contra místics austers.
Fastigosos àngels d’un cel de cementeri contra dimonis arrauxats,
propugnen la cacofonia d’un caos criminal.
Blasfemen contra Déu, i el bon gènere humànic, i en fan sarcasme,
i ho fan a plena llum del dia, ells, els hipòcrites de tots els temps,
falsaris de la vida, ara, esdevenen autèntics. Ara ens toca a nosaltres.
Ironitzem-los amb l’enginy i la compassió.
Embossem la passió de la follia,
Hivernem la seua salmòdia maligna per un temps.
Assetgem les seues armes de destrucció massiva,
i si s’escau, engabiem-los en palaus d’or pestilent
Fins que rebenten de misèria o s’avinguen al trellat.
La vida ens pertany al diví i a nosaltres,
I no tenim dret a cedir-ne dret als qui volen i només saben matar.
Temps de lectura: 1 minuts
