La revista més vital

Síndromes literàries. 19 personatges de ficció en el divan

La lectura és una activitat que aporta molts beneficis: ens relaxa, ens permet evadir-nos, ens educa i ensenya, ens permet viatjar, viure altres vides i, per descomptat, ens proporciona un gran plaer. Però el seu mal ús o l’abús poden resultar perillosos i nocius per a la nostra salut mental. Una mostra d’això són els nombrosos personatges que protagonitzen obres literàries clàssiques, de la literatura infantil i per adults, que han donat nom a síndromes psicològiques o complexos de personalitat. Tot seguit, una mostra:

1. Síndrome de Anna Karènina. Anna Karenina era una dona de l’alta societat que gaudia d’una vida tranquil·la i amb pocs maldecaps al costat del seu marit i el seu fill, fins que es va enamorar d’un militar i ho va abandonar tot; la història acaba amb la protagonista que es llança a les vies del tren. Tot aquell diagnosticat amb aquesta patologia presenten una obsessió malaltissa i destructiva cap a una altra persona.

2Síndrome de Madame Bovary. El bovarisme és un estat d’insatisfacció crònica en el pla afectiu i social degut a la comparació entre les il·lusions creades i amb la realitat que l’envolta.

3. Síndrome de Huckleberry Finn. Huck era l’amic inseparable de Tom Sawyer que va passar a protagonitzar un llibre que narrava les seues aventures. De personatge secundari a heroi i també dona nom a una síndrome psicològica caracteritzada por la incapacitat de prendre decisions i la negativa a assumir qualsevol tipus de responsabilitat en la edat adulta. Se sol relacionar amb la baixa autoestima i el rebuig a la autoritat paterna, recordem que el pare de Huck era un alcohòlic que el maltractava a ell i a la seua mare.

4. Síndrome d’Alícia. La xiqueta que anava al darrere d’un conill, viatjava fins a un món desconegut, podia canviar de mida si bevia d’un flascó o menjava un poc de pastís; en acabant, podia tornar al seu estat original, cosa que no ocorre a tots aquells afectats de la síndrome que du el seu nom. Les persones que pateixen aquest trastorn veuen alterada la forma, la mida i fins i tot la ubicació espacial dels objectes i també se senten més grans o més menuts del que en realitat són.

5. Síndrome de Pollyanna. En l’any 1993 Eleanor H. Porter va crear una heroïna de la literatura juvenil nord-americana que, encara que d’origen molt humil i òrfena, es mostrava sempre amable, optimista i idealitzava totes les situacions en excés, encara que foren catastròfiques.

6. Síndrome de Rapunzel. La protagonista del conte dels germans Grimm vivia tancada en una torre a la qual solament podien accedir-hi enfilant-se per la seua llarga cabellera. Aquest trastorn es dona en xiquetes i dones joves que sofreixen de tricofàgia o d’ingesta de cabells de forma compulsiva i que provoca la formació d’una bola en l’intestí, que pot resultar mortal.

7. Síndrome d’Otel·lo. O la gelosia patològica per l’obsessió de la possible infidelitat de la parella que traspassa tota lògica i evidència de tot el contrari. En la ficció, Otelo va matar a la seua muller Desdèmona perquè estava convençut que li era infidel, cosa que mai no va succeir.

8. Síndrome de Peter Pan. El xiquet que habitava en el País de Mai Més, es passava el temps jugant i es negava a créixer dona nom a una síndrome que es presenta en persones immadures que es resisteixen a madurar perquè els agradaria gaudir eternament sense afrontar responsabilitats relacionats amb els estudis, el treball i la vida familiar i en parella.

9. Síndrome de Wendy. La xiqueta que contava contes a Peter Pan i als nens perduts no va poder evitar créixer, a pesar de les súpliques i amenaces de Peter. Ella era protectora i maternal en excés i, per aquest motiu, aquesta síndrome es caracteritza per una obsessió per satisfer a la resta per por al rebuig i a l’abandonament.

10. Síndrome de Pickwick. Charles Dickens va crear un xiquet obés i narcolèptic anomenat Joe Pickwick i les persones que ho pateixen presenten problemes de respiració, obesitat mòrbida i dolors de cap.

11. Síndrome de Dorian Gray. En el llibre, el jove Dorian va vendre l’ànima al diable a canvi de no envellir mai. Encara que no es considera una síndrome, sí que s’admet com un trastorn caracteritzat per l’obsessió cap als suposats defectes físics i l’envelliment.

12. Síndrome de Munchausen. El personatge està inspirat en una persona real que fou oficial de cavallería, d’origen alemany, i tenia una gran capacitat d’invenció. Les persones que pateixen aquesta síndrome s’autolesionen per tal de convéncer la resta que estan malaltes i així aconseguir captar la seua atenció.

13. Síndrome de la Cendrellosa. La cèlebre heroïna del conte de fades que va aconseguir casar-se amb el príncep malgrat que la madrastra i les germanastres li feien la vida impossible ha donat nom a un curiós trastorn que afecta sobretot als xiquets que s’inventen que els seus pares adoptius els maltracten.

14. Síndrome de la Bella Dorment o de Kleine-Levin. Es coneix també com hipersòmnia. Si en el famós conte dels germans Grimm la protagonista es va passar cent anys dormida, en la vida real qui la pateix dorm un mínim de divuit hores. Es coneix el cas d’una jove de Pennsylvània anomenada Nicole Delien que va patir aquesta alteració neurològica durant dèsset anys, i en una ocasió va arribar a dormir fins seixanta-quatre dies seguits.

15. Síndrome de don Quixot de la Mancha. No és una síndrome, però sí que s’accepta com a un deliri referit a les persones que creuen amb fermesa amb les causes perdudes i són capaces d’arriscar-ho tot per ajudar al proïsme.

16. Síndrome de Stendhal. És l’únic cas que no es tracta d’una síndrome que deriva d’un personatge de ficció, sinó d’un autor. La síndrome Stendhal es coneix així en honor a aquest literat francés que va patir d’una sèrie de marejos, vertigen i nerviosisme perquè no va ser capaç de suportat tanta bellesa artística quan viatjava per Itàlia.

17. La síndrome de (del cervell de) Narcís és un trastorn de la personalitat quan algú sent una admiració exagerada cap a sí mateix en relació al físic, la personalitat, el coneixement intel·lectual i altres capacitats que creu posseir.

18. El complex d’Edip. La tragèdia grega narra que Edip va matar el seu pare i es va casar amb la seua mare sense saber-ho. En l’àmbit psiquiàtic, es coneix com a un trastorn caracteritzat per una obsessió cap a la mare i de rebuig pel pare.

19. El complex d’Electra. Fa referència a l’atracció afectiva que sent una xiqueta cap al pare en detriment de la mare.

 

Article publicat també a Quelibroleo

Temps de lectura: 6 minuts

0

Deixa una resposta