La planificació vital del doctor Edward Weyland es veu truncada quan està a punt de ser descobert. La seua eficiència per a alimentar-se de sang humana des de fa segles arriba a un punt d’inflexió quan es veu amenaçat el seu secret. Els humans són molts, aliment abundant, però també són terribles pel seu comportament envejós, violent i imprevisible. El personatge de Suzy McKee Charnas (The vampire tapestry) havia estat molt eficient. Vivia entre els humans i dels humans, triant els exemplars més dèbils i actuant en els moments adequats. Era eficient en les seues accions, en treia el que necessitava. Però, com en qualsevol activitat humana o animal, si les variables canvien, cal una adaptació, uns ajusts, unes modificacions.
Fa uns dies Germà Garcia Belmonte reflexionava sobre l’eficiència de l’activitat humana en les societats rurals de les nostres terres (El seti i l’eficiència). Tot estant d’acord amb ell, tant com es pot estar d’acord amb algú que és germà teu, m’estime més donar-li una volteta més al tema. De fet la mateixa paraula eficiència no m’agrada pel context en què ara s’utilitza. En la nostra societat de capitalisme consumista hipòcrita tot ha de ser més eficient. Com un sinònim de bondat intrínseca, les bombetes i els electrodomèstics cal que ho siguen; els cotxes, els edificis, els obrers de les fàbriques i oficines. La mateixa administració local, autonòmica, central o sideral. Fins i tot s’inventen etiquetes de colors per a classificar l’eficiència.
Edward Weyland podria ser un exemple d’eficiència. Com un atifell usat per generacions sense modificar-se perquè es va crear encertadament per a l’ús donat, com una paella de cul negre que fa un arròs espectacular, el vampir xuclava sang i vivia entre els humans sense despertar sospites. Però arribà un moment, com tot en la vida, que les coses canvien. Certs humans comencen a sospitar, el sistema creat pel vampir deixa de ser eficient. El petroli comença a escassejar, el planeta es torna boig, el canvi del clima és evident. Edward canvia d’estratègia ràpidament, ha de cercar altres opcions més eficaces. L’eficiència és una inutilitat, només pot que pegar-li una volta de noranta graus a la seua forma d’actuar. Ha d’inventar un altre sistema però té pressa, molta pressa. La seua vida està en perill.
El canvi sobtat demana una reacció immediata si es vol sobreviure. El nostre particular vampir decideix amagar-se en una cova i deixar que escampe la boira. La vida està en joc i amb la hibernació s’aconsegueix preservar-la eficaçment. Edward és més eficaç. Com els habitants dels masos i dels pobles de l’interior de les nostres terres que ja no van poder perpetuar un sistema d’explotació de la terra i l’entorn que els havia servit amb eficiència fins a la Segona Revolució Industrial. L’eficiència ja no servia i moltíssima població va veure més eficaç deixar les terres i els masos i anar-se’n a les ciutats.
Aquella eficiència, diguem-ne rural, s’havia construït al llarg del temps, havia anat modificant-se, adaptant-se a través de la història de les famílies. Es fonia amb el paisatge, feia olor de terra, d’espígol. L’eficàcia no era el mateix. La ciutat no és el poble. El temps hi passa més de pressa, les cares de la gent no són conegudes. L’elecció que van fer d’abandonar el poble va ser una elecció eficaç. Amb el temps l’adaptació al nou entorn anirà construint una forma de vida més eficient. Plena de records i experiències que altres generacions modificaran i adaptaran. D’esta eficiència sí que m’agrada escriure, potser més romàntica que no l’eficiència energètica del meu frigorífic nou. És com comparar el vampir de Suzy McKee Charnas amb el Melmoth de Maturin.
Temps de lectura: 3 minuts
