Dorms en un coixí de plomes blanques,
sona música a l’habitació del costat,
obres els ulls i escoltes el so d’un arpegi
d’intenses notes que se’n van volant.
Busques acords enmig de la penombra,
sents ritmes vibrants, allegretto agitato.
Una suite s’encalla sempre al mateix compàs.
La foscor t’envolta, t’envaeix un tremolor,
algú toca un piano de tecles negres,
de notes dissonants.
Dorms en un coixí de plomes blanques,
ja no se sent música a l’habitació del costat.
El piano ha emmudit, l’arpa no té cordes,
canta ronca una dolçaina en mi menor.
Deixa’m ser ara la teva música,
deixa’m despertar-te amb la meva melodia
de dolços petons i carícies suaus.
I quan arribi la nit, ritardando,
brandaré la batuta
entonant una cançó de bressol.
Imatge: Steve Buissinne
Temps de lectura: 0 minuts
