La revista més vital

Somnis

Dorms en un coixí de plomes blanques,

sona música a l’habitació del costat,

obres els ulls i escoltes el so d’un arpegi

d’intenses notes que se’n van volant.

Busques acords enmig de la penombra,

sents ritmes vibrants, allegretto agitato.

Una suite s’encalla sempre al mateix compàs.

La foscor t’envolta, t’envaeix un tremolor,

algú toca un piano de tecles negres,

de notes dissonants.

 

Dorms en un coixí de plomes blanques,

ja no se sent música a l’habitació del costat.

El piano ha emmudit, l’arpa no té cordes,

canta ronca una dolçaina en mi menor.

Deixa’m ser ara la teva música,

deixa’m despertar-te amb la meva melodia

de dolços petons i carícies suaus.

I quan arribi la nit, ritardando,

brandaré la batuta

entonant una cançó de bressol.

 

 

 

Imatge: Steve Buissinne

Temps de lectura: 0 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close