Sor Monika i altres monges díscoles
L’associació església-sexualitat ha estat un clàssic des de temps immemorials. El fet que vagen vestits amb llargs hàbits, tant hòmens com dones, els llocs apartats on viuen, i l’univers reservat a divinitats, misteris i prohibicions diverses per on transiten, és una font d’inspiració per a la imaginació i la fantasia, per a l’eròtica especialment. Publicacions de la Universitat de València va editar el llibre Per la reixeta, d’Albert Toldrà, que recollia una sèrie de testimonis de sol·licitació sexual al confessionari, que corroborava que no tot era fruit de ments malpensades.
Amb el subtítol de “Document filantropínico-filantròpico-físico-psicoeròtic del convent secular de X*** a S***”, es presenta una obra de 150 pàgines, durant anys considerada anònima, i darrerament atribuïda a l’escriptor romàntic, músic, cantant… Ernst T. A. Hoffmann.
A partir de l’esquema clàssic d’algú que conta històries a un petit auditori, en aquest cas és Sor Monika qui explica a les companyes del convent, primer la vida dels seus pares i després altres anècdotes molt estimulants de la seua vida adulta.
Disciplina, educació en internats de senyoretes, submissió i obediència, càstigs, hàbits religiosos i uniformes militars per tot, i en cada pàgina la imatge de “faldilles i enagos” aixecades per damunt del cap que faciliten les lúbriques postures.
Un llibre clàssic, de tauleta de nit, poc conegut, i que no cal llegir d’una tirada, magníficament traduït per l’escriptor Jesús Moncada, amb el pseudònim de Gaudemi Gelabert.
Sor Monika
E.T.A. Hoffmann
Editorial: Edicions de la Magrana
Pàgines: 152
ISBN: 84-7410-572-2
Any d’edició: 1992
[Fora de distribució. Només aconseguible en el mercat de segona mà]
Ernst Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822) va estudiar dret i va exercir com a jutge. Segons s’explica, les seues obres de ficció, combinen aspectes grotescos i sobrenaturals amb realisme psicològic, i es troben entre les més influents del moviment romàntic. Va escriure els contes fantàstics en què Jacques Offenbach va basar l’òpera Els contes de Hoffmann (1880) i Léo Delibes el seu ballet Coppélia (1870).
Temps de lectura: 1 minuts