A Ferran Sesé
Com els núvols viatgers del matí,
i les ones que bramen a la tarda,
i el foc del volcà adormit per segles,
i natura i món es vinclen a la deïtat,
també jo escolte endins la seua veu
i assage amb goig d´entendre i fer-ne cas,
car no hi ha cap submissió més tendra
i recta –sent rebel al jou dels homes.
A les nits d´ensomnis màgics, barrine
mons virolats, més enllà de tot càlcul,
i ordisc, pacient, amb afany de monjo,
un nou instint, altre de l´animal,
capaç de sentir un fat tan cruel:
“Sóc natura i son contrari. Accepta´t”
Temps de lectura: 0 minuts
