amor

L’ambient social i les conseqüències nefastes que va tindre la postguerra i la llarga nit del franquisme ha esdevingut trama per a innombrables novel·les realistes, els darrers anys. A través d’un estil memorialístic, de diari literari i/o epistolar, diversos autors i autores han anat aportant històries de vida que, fins i tot en famílies…

L’any 1887 es va publicar el llibre Anacronópete, d’Enrique Gaspar, reconeguda com la primera novel·la de la història en què es descriu una màquina del temps.…

La brasa està en marxa. L’olor de fum ens acompanyara durant tot el dia i part del cap de setmana. Taules separades, majors i nens (que fan viatges constants…

El llegendari encant i els grans mites de la Itàlia meridional, i concretament de la ciutat de Nàpols, han seduït els estrangers des de sempre. El respecte per la tradició, la família, l’alegria compartida públicament, l’autenticitat i la franquesa sorollosa..., són afrontats en aquesta novel·la negra, o potser grisa, de l’enigmàtica (ningú sap…

Savis dels camins, músics ambulants, comunicadors extraordinaris... els bards, en l'antiga Europa, eren els encarregats de transmetre les històries, les…

En llegir, i rellegir, els 34 poemes d’Anna Gas Serra d’aquest Llengua d’àntrax, diries que estàs davant d’una maduresa adolorida quant als sentiments i d’una…

"Picasso ... mentre que en el cas de Fernande Olivier l'adjectiu s'empra, sense contenció ni prudència en multitud de textos acadèmics --sovint actuant en favor d'una latent, si no explícita, discriminació de gènere que converteix la dona en objecte, dins i fora del quadre, fins avui." (p. 13, Introducció, Ricard Silvestre)Isabel-C. Simó…

Triar com a il·lustració de la coberta el quadre Contrallum amb filadora... de Joaquim Vayreda (Girona, 1843 – Olot, 1894), pot semblar una opció estranya per a…

En aquest estrany país s'han de comprar les paraules i empassar-se-les per a poder-les pronunciar. El petit Oriol necessita paraules per obrir el seu cor a…

No vull, malgrat haver-ho de fer, desempallegar-me dels llençols. Tinc ganes que segueixin ben enganxats a mi, com si fossin la meva segona pell, com si durant la nit s’haguessin convertit en una extensió del meu cos, menut i fràgil.Cada pam d’aquest tros de roba d’una tonalitat blava pàl·lida, com quan hi ha núvols lleugerament esfilagarsats…