amor

Savis dels camins, músics ambulants, comunicadors extraordinaris... els bards, en l'antiga Europa, eren els encarregats de transmetre les històries, les llegendes i els poemes de forma oral a més de cantar les epopeies dels seus pobles perquè no es perderen. En aquelles èpoques eren transmissors de notícies, missatgers i fins i tot ambaixadors. Un…

En llegir, i rellegir, els 34 poemes d’Anna Gas Serra d’aquest Llengua d’àntrax, diries que estàs davant d’una maduresa adolorida quant als sentiments i d’una…

"Picasso ... mentre que en el cas de Fernande Olivier l'adjectiu s'empra, sense contenció ni prudència en multitud de textos acadèmics --sovint actuant en favor…

Triar com a il·lustració de la coberta el quadre Contrallum amb filadora... de Joaquim Vayreda (Girona, 1843 – Olot, 1894), pot semblar una opció estranya per a un llibre de relats ambientat en l’actualitat, però si es para atenció, s’entreveu que serveix a l’autora per obrir un joc metaliterari a tres bandes amb el títol de l’obra (D’un fil de…

En aquest estrany país s'han de comprar les paraules i empassar-se-les per a poder-les pronunciar. El petit Oriol necessita paraules per obrir el seu cor a…

No vull, malgrat haver-ho de fer, desempallegar-me dels llençols. Tinc ganes que segueixin ben enganxats a mi, com si fossin la meva segona pell, com si durant…

Saps què tinc? El que et falta. Massa voltes he abraçat un amor nocturn, fugaç, les micones de la nit, uns ulls amb alcohol velats, boques plenes de paraules d’amor, promeses que es perden, dies d’espera despietada, nits en blanc, dits forçats a humir l’esperança en va. De nou decebre’s, de nou, per què res nou no hi ha, no sona, el…

Imma Monsó i Fornell (Lleida, 1959) afirma que escriu per viure: "... escric per riure, escric per reconstruir el que perdo i tornar-ho a tenir, escric per…

Des que, aquest vespre, uns llavis molsuts, tendres i càlids s’han arraulit al damunt dels meus sé que res no tornarà a ser com abans. I, ben mirat, qui té…

"Hi ha gent que llegeix molt. I que escriu. Potser com a conseqüència del fet primer. D'altres, però, escriuen molt i mai no es llegeixen. I ho haurien de fer. Si fossin, és clar, capaços d'entendre's. Potser aleshores s'adonarien que els falla alguna cosa i no insistirien a perllongar la seva vana gesta.  Hi ha persones, escasses, val a dir,…