amor

Les meues passes s’adrecen cap al futur sempre incert i ara més que mai, imprevisible. Les cosconelles als dits dels peus en trepitjar les algues de vora mar em fan endinsar retrospectivament als meus anys d’infantesa quan la colla de xiquets conqueríem les grosses muntanyes de posidònies podrides i ens penetraven fins ben endins les…

Acaballes de juliol. Corre l’any 1970.A l’aeroport de l’Altet aterra un petit avió provinent de Frankfurt i entre els molts passatgers,…

No calen confessions quan la mirada s’immola.

Com un guant a la mà en ple estiu em queda el silenci d’uns dits.Com un guant a la mà una absència de seda la carícia d’uns pits.Com un guant a la mà el peix foll que neda dins dels teus crits.Com un guant a la mà en ple estiu em queda un hivern infinit.Com un guant a la mà acotxar-se en un llit que sempre refreda.…

En passar dimarts l’Assumpta trepitjava el terra amb una seguretat diferent, la confiança que et regala l’autoestima. I l’esperava i desitjava amb l’ànsia…