bugada

Ell tenia aquella mania. La d’estendre la roba que sortia de la rentadora amb una simetria més que perfecta. Quan s’ocupava de la bugada, l’estenedor ja feia goig d’entrada. Quan era l’Aida qui assumia la tasca, ell hi anava per fer-hi una repassada. I és que no suportava que una peça pengés més d’un costat que de l’altre, o que les pinces…