“CALAIX DE SASTRESSA”

Em crides i et crido.Ens cridem.Comencem la batalla.L’inici que no té fii que tampoc es busca.L’espiral de ràbia ens embolcalla,ens fa de llança i també d’escut.Fem ferides i en rebem:quina sang tan intensa i rogent.Però en prescindim.Ens trobem enmig de la lluitai no hi pot haver cap destorb,ni tan sols si la pell ens cou.Em crides i et crido.Ens…

Imagino que devies entrar a aquella botiga, de barri però selecta, amb ímpetu i decisió. No crec que la teva presència allà, just en aquell instant, fos deixada…

Jo sempre me l’havia imaginat com una sirena, d’aquelles que tenen la cua tan llarga i ampla i amb escates tornassolades. No sé com se m’havia acudit aquella…

La Cloe i la Bàrbara van descarregar les últimes maletes de la furgoneta. Sort que a última hora s’havien decidit a llogar aquell vehicle, perquè amb el cotxe que tenien elles, gairebé microscòpic, s’haguessin passat més d’una setmana fent viatges des del seu pis a la gran ciutat fins a aquella casa amb un terreny enorme al voltant en aquell poblet…

Potser no recordes que un dia tu i jo ens vam estimar. Que allargàvem els dies, que ens semblaven més lluminosos que mai, i que de les nits en fèiem cotó de…

La platja estava quasi deserta. Només un parell de persones intentaven acostar-se a la vora del mar per comprovar que l’aigua, en ple mes de gener, estava…

Com de costum em va fer estirar al llit. Abans m’havia hagut de treure quasi tota la roba i, per evitar que agafés fred, malgrat que hi havia un calefactor que funcionava a tot drap, em va abrigar amb tres mantes suaus, de tons càlids i de mides generoses.Em va demanar que fes tres respiracions profundes: agafar aire amb intensitat, retenir-lo…

Falten pocs minuts per deixar enrere aquest any i encetar-ne un de nou. Ho té tot a punt: els dotze grans de raïm, la copa de cava, la bossa de cotilló i la…

Tu i jo estem units per un fil de cotó. Prim però vigorós, inestable però difícil d’esfilagarsar-se. D’un color ocre amarg i que deixa anar una flaire de…

La papallona no vola: es deixa bressolar pel vent d’aquesta primavera vergonyosa. Una giragonsa cap a l’esquerra, una altra cap a la dreta, unes quantes sense rumb fix, fins que finalment cau al damunt del meu genoll. Sense demanar-li permís li acarono les ales amb extrema suavitat i de manera repetida. Quan em miro els dits m’adono que estan…