“CALAIX DE SASTRESSA”

Quan la filla petita de la Lluïsa va arribar al pati de la residència per fer-li companyia durant la resta de la tarda de diumenge, en Ramon no se’n va poder estar i va començar a relatar-li, com si ho vomités, el que havia passat feia poca estona, just a l’hora de berenar, amb la seva mare:—Ai quan he vist que li donaven un got de llet amb…

La Veva no suportava patir insomni. Cada dia, quan s’acostava l’hora d’anar-se’n al llit, ja es notava els nervis a l’estómac i començava a tremolar. Les…

Agafar el bus 59 a aquella hora era sinònim d’anar ben acompanyada. El conduïa la Teia, que ja ni recordava, de tants anys que feia, quan havia començat a pujar…

El soroll estrident que feia l’ambulància la va fer córrer cap a la vorera. La nena estava despistada mirant un escarabat amb les potes enlaire que intentava incorporar-se fins que aquella sirena incansable la va fer apartar d’allà amb rapidesa. Li va fer ràbia, per l’ensurt i per no poder saber com acabava el periple de l’insecte. Tot i que ben…

Quan la policia va trucar al timbre de casa de la Victòria per explicar-li el que uns caçadors havien trobat, la dona no s’ho podia creure. De l’impacte, un…

L’Adela, vídua des de feia mig any i sense fills ni nets, se sentia sola, i per distreure’s feia galetes. Sempre li havia agradat cuinar i, de fet, hi tenia una…

L’encàrrec que li havien fet, des del primer moment, li havia semblat interessant. No era el que tenia més per mà, que la Janina des de sempre havia tirat per altres bandes, però posar-se al davant d’una cosa nova i mirar-la directament als ulls li provocava un rum-rum a l’estómac ben plaent. Havia estat escollida per escriure un conte infantil…

La primera vegada que l’hi va insinuar, la Dora ho va trobar una mica descabellat. Que ella no havia sigut mai dona d’aquelles coses! Però després va acabar per…

—Els homes et faran patir. No t’enamoris mai de cap. T’ho dic per experiència: com més lluny els tinguis, millor.La Gràcia, des que la seva única filla, la…

Quan feia poc més de deu minuts que havia pujat al cotxe se’n va adonar: s’havia deixat el mòbil a casa, al damunt del marbre de la cuina, amb el carregador connectat. L’Íngrid es va desesperar. Just el dia que s’estaria més hores fora —tenia tres reunions bastant llargues— havia hagut de tenir lloc aquell descuit. Maleïda memòria! Tot i que també…