“CALAIX DE SASTRESSA”

Com cada dimecres de primavera, quan la tarda ja començava a marcir-se, la Montse sortia a la terrassa per regar el ventall de flors que hi tenia. S’hi estava tan bé amb la calidesa que el gran astre havia deixat a l’ambient que gairebé sempre s’arromangava les mànigues tan amunt com podia i també es descordava un parell de botons de la camisa per…

Cada estiu feien el mateix. Des d’una bona colla d’anys enrere. Realment la Ginebra n’havia acabat perdent el compte, però ben bé vint segur que sí que els…

La Gemma no entenia per què la gent deia que els dies de pluja eren lletjos i tristos i melancòlics. Ella considerava que eren els més bonics que podien…

Feia poc més d’un mes que l’Àurea havia començat aquella feina de repartidora. N’hi havia parlat un amic seu que també hi treballava i que, en part, havia incidit perquè la contractessin. No cobrava una gran fortuna —quatre euros per comanda entregada a domicili—, però aquell petit sou li permetia tenir algun que altre caprici.Durant altres estius…

Era un dia d’estiu terriblement xafogós. La roba s’enganxava a la pell, fent-hi una mena de doble capa.

Era dissabte al matí i la Manel·la feinejava per casa.

—Tot això ja ho podem llençar?—El què?—Les revistes. N’hi ha a cabassos i no te les mires mai.—Ni pensar-ho! Es queden totes aquí.Aquell matí en Climent s’havia aixecat amb ganes de fer neteja. Feia temps que volia liquidar aquella muntanya de papers, que trobava que feien massa nosa en aquell racó de passadís, i creia que amb…

Quan la Núria va marxar de l’estudi de fotografia per acabar de parlar dels últims detalls del que havia de ser el seu gran dia va determinar que amb allò ja ho…

La Marta se’l va trobar al cap d’uns quants anys —en realitat tampoc no eren tants, però feia la sensació que n’havien passat molts— a la presentació d’un…