Les gotes minúscules de mel
Cada dimecres i cada dissabte a la tarda hi fèiem cap. Ella no ens esperava, però quan ens veia entrar a la immensa sala —allà on hi havia tots els altres residents del geriàtric—, se li dibuixava un somriure a la cara que, de tan ample i sincer, semblava marcat amb retolador permanent.La seva pregunta, quan ens tenia al davant, no fallava mai:…
Llegir més...