casament

Quan era menut vivia en una alqueria amb els meus pares i els meus avis. La nostra casa estava als afores d’un barri, abans poble, que limitava amb un dels nuclis més transitats d’una gran ciutat i tenia un campanar que donava nom al barri-poble. Per anar a l’escola agafava un camí que vorejava hortes i séquies. No recorde cap dia que no arribara a…

Agafar el bus 59 a aquella hora era sinònim d’anar ben acompanyada. El conduïa la Teia, que ja ni recordava, de tants anys que feia, quan havia començat a pujar…

Quan la Núria va marxar de l’estudi de fotografia per acabar de parlar dels últims detalls del que havia de ser el seu gran dia va determinar que amb allò ja ho…