#claudator

Eren el trio d’èxit a la Barcelona nocturna. Actuaven cada dissabte al Port Olímpic, en una carpa on s’organitzaven tot tipus d’esdeveniments. Aquell darrer any, però, l’espectacle amb majúscules requeia en tots tres i llurs números inversemblants de màgia i prestidigitació. En Magí era l’estrella del grup, considerat per la crítica el millor mag…

—No, tot sortirà bé. No hi pensis més, vols? Confia en mi, per una vegada en ta vida. Tranquil•litza’t, fes-me aquest favor. Sempre he de ser jo qui dona la…

En aquesta vida, he patit dues fòbies: els homes d’uniforme i els gossos. De ben petita, que jo recordi, ja em passava. El pare va treballar una temporada de…

La piga li havia tornat a créixer; una mica més, encara. Ja no era una llentia, sinó un cigró. En Norbert de Negre era un caprici de la naturalesa, sense solta ni volta. Era pàl•lid, com qualsevol home blanc. En canvi tots els seus avantpassats, la seva dona i, fins i tot, la seva descendència —cinc fills i onze néts— eren de color; eren ben…

En Llàtzer romania, immòbil, assegut damunt una pedra del rierol. El pit li bullia. Capcot, com sempre des de l’accident, subjectava la canya amb mà tovenca.…

—Felicitats, Legnadroc: un cop més, has arribat abans que els altres; t’has tornat a superar. —El vostre més humil servidor, Senyor... —va somriure, amb les…

A l’andana de l’estació, un home de cabells grisos s’està assegut en un balancí de vímet. Aquest matí no s’ha afaitat i, a més, duu la testa revolucionada. Vestit amb un pijama ratllat, un batí a quadres i unes sabatilles folrades amb pèl de be, s’espera que arribi el seu tren. Damunt la falda hi té un una immensa capsa d’Ibertren. Dins hi ha un…

La Magda era una de les prostitutes més reconegudes de la cantonada. Veterana, agosarada, una autèntica misèria de la societat. Però tant les companyes de…

El Dr. Harry Koontz era hipnòleg: practicava regressions als seus pacients. Amb aquest mètode, aconseguia que la ferida inherent que els martiritzava emergís de…

Ja no em queden ni forces per parlar. Penso despert. Estic mig drogat; o drogat del tot. Però despert al cap i a la fi. Encara, no obstant, puc diferenciar què és somni i què és realitat, crua realitat. Quan somio no em fa mal res. Despert, respirar és tot un calvari...Ara començo a dubtar-ne. No puc assegurar si estic somiant o no, o si estic…