concurs blc

La visió d'una silueta retallada contra les portes em torna a través d'un reflex eteri una imatge lleugerament difuminada de mi mateix. Tot seguit el bufit estrident del soroll de descompressió del mecanisme obri les portes i llavors sé que el viatge ha començat de nou, però aquesta vegada sense saber la seua finalitat. Tanque el ulls per un moment…

Aquest matí he tornat a pujar al nostre autobús enyorant la rutina del teu record. No estaves allà per alçar la mà i frenar el temps.

No he pogut oblidar tot el que vaig veure aquell dia des de darrere de la finestra dels autobusos. Encara no sé si ho he somiat o si estava passant de veritat,…

Nicolau ha hagut de baixar al metro perquè ha perdut el bus.

Hugo ha sigut molt clar en la seua posició. No vol tindre la xiqueta.

Pose el peu al primer graó amb cura, mirant de no relliscar. Ha plovisquejat intermitentment durant tot el matí i tant la vorera com l’escaleta d’entrada estan…

Fa temps que tinc somnis terrorífics, passo molta por i quan em llevo tinc la gola seca, em fan mal tots els músculs de la cara i estic esgotada.

M’espero pacientment a la parada, com cada dia, el trajecte que m’espera fins a arribar a casa és llarg, però és el millor del dia.

Vivim entre gent, però no sempre vivim amb gent.

Ingenu alé de noia arribant a una andana de la ciutat del Túria que trobe en els teus braços. Tres hores i mitja i el sol de la ciutat que tant enyore.